De l’article “Projected warming will exceed the long-term thermal limits of rice cultivation”, de Nicolas Gauthier i col·laboradors, publicat a Nature el 14 de gener de 2026, i dades de context de l’article “After 9,000 years of cultivation, rice has reached its thermal limit”, de Jerald Pinson i publicat al Florida Museum (Research News) el 14 d’abril de 2026.
L’estudi analitza els límits tèrmics històrics del cultiu de l’arròs i compara aquests llindars amb les projeccions climàtiques del segle XXI. Hi integra dades contemporànies de distribució de l’arròs, registres arqueològics de 9.000 anys i reconstruccions paleoclimàtiques per determinar fins a quin punt la planta ha estat capaç d’adaptar-se a temperatures elevades.
Els autors mostren que, al llarg de tota la seva història de domesticació, l’arròs gairebé mai no ha prosperat en zones amb una temperatura mitjana anual superior als 28 °C ni amb màximes estacionals per sobre dels 33–40 °C, uns límits que coincideixen amb els valors fisiològics coneguts per a la viabilitat del pol·len i la fotosíntesi.
A partir de l’anàlisi arqueològica, l’article demostra que les expansions històriques del cultiu han estat principalment cap a regions més fredes, gràcies a adaptacions genètiques i culturals que permetien suportar hiverns més durs o dies més curts. En canvi, no hi ha evidència que l’arròs hagi desenvolupat noves toleràncies a la calor extrema: quan s’ha estès cap al sud, ho ha fet mitjançant varietats ja adaptades a climes càlids, no pas mitjançant innovacions evolutives.
Per un altre costat, les projeccions climàtiques fins al 2071–2100 indiquen que grans àrees productores d’Àsia del Sud i del Sud-est superaran aquests llindars tèrmics històrics, generant condicions sense precedents en tota la història del cultiu de l’arròs. Segons els models, la superfície que excedirà els 28 °C de mitjana anual podria multiplicar-se per deu o trenta, i moltes zones densament poblades entraran en un règim climàtic incompatible amb la producció sostinguda d’aquest cereal.
Finalment, l’estudi incorpora una anàlisi genètica que mostra que les varietats tradicionals d’arròs —fonamentals per a la millora futura— presenten un risc elevat de “desajust genètic” sota els escenaris d’escalfament previstos. Això implica que, fins i tot amb programes de millora genètica, l’adaptació serà difícil i desigual, i que els impactes sobre la seguretat alimentària i les economies locals podrien ser profunds.
| Període / Context | Condicions climàtiques | Situació del conreu d’arròs |
|---|---|---|
| ~9000 BP (Holocè inicial) | Temperatures lleugerament superiors a les actuals | L’arròs silvestre arriba fins al nord de la Xina, però no es conrea; és recol·lectat per grups caçadors-recol·lectors |
| ~7000 BP (inici del conreu) | Període càlid de l’Holocè mitjà | Primer conreu de varietats tropicals de japonica al Yangtzé mitjà i inferior i al riu Groc |
| 5000–4000 BP (Holocè mitjà càlid) | Estius més càlids per major insolació | Expansió cap al nord i oest dins la Xina, però sense superar els límits tèrmics; aparició de trets de domesticació |
| ~4200 BP (refredament) | Descens regional de temperatura | Pressió selectiva que origina varietats temperades; expansió cap a Corea i Japó |
| 4000–3000 BP | Temperatures moderades | Divergència clara: temperades (8–18 °C) i tropicals (22–27 °C); expansió cap al SE asiàtic |
| Època recent (últims segles) | Escalfament modern | El cultiu es desplaça cap a zones més fredes; no hi ha adaptació a més calor |
| Situació actual (1981–2010) | MAT < 28.2 °C; TWARM < 32.7 °C; TMAX < 40.4 °C | L’arròs gairebé mai es conrea per sobre d’aquests llindars |
| Projeccions 2071–2100 | Escalfament intens a l’Àsia tropical | Grans regions superaran els límits històrics → risc per rendiments i seguretat alimentària |