De l’article «The effectiveness of using an amino acid biostimulant in strawberry cultivation at different soil moisture levels«, de Zofia Zydlik i Piotr Zydlik, publicat al Journal of Elementology.
L’estudi analitza com la disponibilitat d’aigua al sòl condiciona el creixement, la fisiologia i la qualitat del fruit de les maduixeres, i com un bioestimulant basat en aminoàcids pot mitigar els efectes del dèficit hídric. Els autors parteixen del fet que l’estrès abiòtic —especialment la sequera— altera processos morfològics, fisiològics i bioquímics, reduint la productivitat vegetal. Les maduixeres, amb un sistema radicular superficial i fruits d’alt contingut d’aigua, són particularment vulnerables a la manca d’humitat. L’experiment, dut a terme en condicions controlades a Polònia, va establir tres nivells d’humitat del sòl (30–40%, 60–70% i 80–90% de capacitat de camp) i va aplicar un bioestimulant ric en aminoàcids.
Els resultats mostren que el dèficit hídric redueix de manera notable l’activitat enzimàtica del sòl i la respiració microbiana. També disminueixen el pes i la superfície de les fulles, el contingut de clorofil·la i la hidratació foliar, indicadors clars d’estrès fisiològic. En sòl sec, els fruits són més petits i menys ferms, i presenten una acidesa més elevada. L’excés d’aigua tampoc és beneficiós: limita l’activitat microbiana i redueix la respiració del sòl, tot i que afecta menys el creixement vegetatiu.
L’aplicació del bioestimulant va millorar significativament la majoria de paràmetres, sobretot en condicions de baixa humitat. En canvi, en sòls amb humitat òptima o elevada, l’efecte del bioestimulant va ser menor o nul, fet que confirma que la seva eficàcia és màxima quan la planta es troba sota estrès hídric.
En conjunt, l’estudi conclou que la humitat del sòl és un factor determinant per al desenvolupament de la maduixera i que els biostimulants basats en aminoàcids constitueixen una eina prometedora per reduir els efectes de la sequera.