De l’informe «Extreme heat and agriculture – FAO–WMO joint report«, informe conjunt de la FAO i la WMO, publicat el 2026, elaborat per un equip multidisciplinari de climatòlegs, agrònoms i especialistes en sistemes agroalimentaris.
El document sintetitza l’evidència científica més recent sobre com la calor extrema, cada vegada més freqüent i intensa, afecta els cultius, la ramaderia, la pesca i aqüicultura, els boscos i els treballadors agrícoles, i identifica els principals riscos i vies d’impacte que comprometen la seguretat alimentària global.
- En el cas dels conreus, la calor extrema accelera la respiració, redueix la fotosíntesi i escurça les fases fenològiques, fet que disminueix el rendiment i la qualitat del gra. Molts cultius bàsics presenten llindars crítics de temperatura que, un cop superats, provoquen danys irreversibles en la floració i el quallat. L’informe mostra que els impactes ja són visibles: per cada grau d’escalfament global, els rendiments de blat de moro i blat han disminuït de manera significativa, i les projeccions indiquen reduccions addicionals en latituds tropicals i subtropicals, on els marges d’adaptació són més estrets.
| Impactes en el rendiment observats | Possible futurs impactes | |
|---|---|---|
| Rendiment mitjà global | Blat de moro: −7,5 %/°C; arròs: −1,2 %/°C; soja: −6,8 %/°C; blat: −6,0 %/°C. | Reduccions addicionals de rendiment, sobretot en zones tropicals i subtropicals, amb més anys per sota del potencial productiu. |
| Llindars de temperatura | Pèrdua de rendiment a partir de ~30 °C per a la majoria de cultius (menys per patata, ordi, etc.). | Més dies per sobre dels llindars crítics, amb episodis de calor extrema durant floració i ompliment de gra cada cop més freqüents. |
| Productivitat total (TFP) | Pèrdua estimada del 21 % de la productivitat agrícola global des de 1961 atribuïble a l’estrès tèrmic. | Necessitat d’augmentar superfície conreada per compensar pèrdues, amb més emissions associades i pressió sobre terres marginals. |
| Superfície conreada | +88 milions d’hectàrees addicionals entre 1992–2020 per compensar pèrdues de rendiment per calor, amb 21,8 Gt CO₂e extra. | Expansió addicional cap a zones més fredes o altes, amb riscos ecològics i límits biofísics clars a mitjà termini. |
| Episodis extrems puntuals | Casos com Kirguizistan 2025: +10 °C sobre la mitjana, −25 % en cereals, plagues de llagosta i menys capacitat de reg. | Més freqüència d’episodis similars, amb onades de calor que interactuen amb sequera, plagues i incendis, generant fallades de collita sobtades. |
- La ramaderia és igualment vulnerable, ja que la calor extrema afecta directament la fisiologia dels animals, incrementa el consum d’aigua, redueix la ingesta de pinso i altera la fertilitat. Els índexs de temperatura-humitat mostren que un percentatge creixent del bestiar mundial opera ja en zones de risc tèrmic moderat o sever. L’informe destaca que, sota escenaris d’altes emissions, gairebé la meitat del bestiar boví global podria estar exposat a condicions perilloses a finals de segle, amb pèrdues econòmiques substancials.
- En pesca i aqüicultura, les onades de calor marines provoquen mortalitats massives, desplaçaments de poblacions i alteracions en la cadena tròfica. L’escalfament de l’aigua redueix el contingut d’oxigen dissolt i intensifica episodis d’hipòxia, afectant especialment espècies sensibles i sistemes d’aqüicultura intensiva. L’informe documenta casos recents en què les onades de calor marines han desencadenat col·lapses de poblacions, proliferació d’algues nocives i pèrdues econòmiques severes en comunitats costaneres.
- Els boscos, plantacions i fruiters també pateixen l’impacte de la calor extrema, que incrementa l’estrès hídric, afavoreix plagues i malalties i augmenta el risc d’incendis. Les temperatures elevades alteren els fluxos de carboni, redueixen la productivitat primària i poden provocar mortalitat d’arbres en episodis prolongats. L’informe destaca que les onades de calor combinades amb sequera són especialment destructives, ja que superen els llindars fisiològics de moltes espècies forestals i comprometen la regeneració natural.
| Impactes observats | Impactes projectats | |
|---|---|---|
| Estrès hídric i fisiològic | Reducció de la productivitat primària i de la capacitat de creixement en episodis de calor combinada amb sequera; disminució de la fotosíntesi i augment de la mortalitat d’arbres en períodes prolongats. | Intensificació de l’estrès hídric en zones temperades i mediterrànies; més freqüència de condicions que superen llindars fisiològics, amb mortalitat recurrent en espècies sensibles. |
| Plagues i malalties | Augment d’erugues, escarabats de l’escorça i altres insectes afavorits per temperatures altes i hiverns més curts; proliferació de patògens en plantacions i fruiters. | Expansió de plagues cap a latituds i altituds més elevades; cicles reproductius més ràpids i major sincronia entre calor extrema i brots de plagues. |
| Incendis forestals | Increment de la freqüència i intensitat d’incendis en zones mediterrànies, boreals i subtropicals; casos documentats com Portugal, amb calor extrema i combustibilitat elevada. | Temporades d’incendis més llargues, més dies amb índex FWI per sobre de llindars crítics i major extensió de zones afectades, especialment sota escenaris d’altes emissions. |
| Productivitat i rendiment | Reduccions en la producció de fruiters i plantacions (pinyol, fruits secs, cafè, cacau) durant onades de calor; danys en floració i quallat. | Disminució sostinguda de rendiments en plantacions tropicals i subtropicals; desplaçament potencial de zones aptes cap a altituds superiors o latituds més fredes. |
| Fluxos de carboni | Reducció de la capacitat de segrest de carboni en boscos sotmesos a calor extrema; alteració dels fluxos de carboni i augment de la vulnerabilitat a mortalitat massiva. | Risc que grans masses forestals passin de ser embornals a fonts netes de carboni en episodis recurrents de calor i sequera, especialment en boscos boreals i mediterranis. |
- Finalment, els treballadors agrícoles es troben entre els col·lectius més exposats, ja que la calor extrema redueix la capacitat de treball, incrementa el risc de malalties relacionades amb l’estrès tèrmic i afecta la productivitat i els ingressos. L’informe mostra que, en moltes regions tropicals, el nombre de dies en què la temperatura globus humit supera els llindars de seguretat està augmentant ràpidament, amb implicacions greus per a la salut laboral i la sostenibilitat de les explotacions.