A partir de “Activació del sistema immunitari de les plantes: inducció de resistència i reducció de malalties” de M. Isabel Trillas‑Gay i Guillem Segarra‑Braunstein (Quaderns Agraris, 2022).
L’article revisa els mecanismes pels quals les plantes activen el seu sistema immunitari davant patògens i organismes beneficiosos, i sintetitza cinquanta anys de recerca en inducció de resistència. Les dues rutes principals són la resistència sistèmica adquirida (RSA), dependent de l’àcid salicílic i associada a la síntesi de proteïnes relacionades amb la patogènesi, i la resistència sistèmica induïda (RSI), dependent de l’àcid jasmònic i l’etilè i activada per microorganismes beneficiosos de la rizosfera. Ambdues rutes interactuen, presenten sinergies i antagonismes, i són modulades per altres hormones vegetals.
Els autors descriuen com les plantes reconeixen molècules dels patògens i fragments de les seves pròpies parets, desencadenant respostes locals (formació de papil·les, lignificació, fitoalexines, esclat oxidatiu i resposta hipersensible) i respostes sistèmiques de llarga durada. L’article destaca el paper del priming, un estat d’alerta metabòlicament menys costós que l’activació directa, que permet respostes defensives més ràpides i eficients davant infeccions posteriors.
Diversos microorganismes beneficiosos, com Pseudomonas spp. i especialment Trichoderma asperellum T34, activen RSI i milloren la resistència a un ampli espectre de patògens, sovint sense induir proteïnes RP. L’efecte depèn de llindars poblacionals i del nivell de pressió del patogen. L’article també revisa compostos químics capaços d’activar RSA o RSI, incloent àcid salicílic, jasmonat, fosfats i anàlegs sintètics.
Finalment, es presenten resultats del grup de la UB que mostren que el compost de sansa utilitzat com a substrat indueix RSA i genera un estrès positiu: activa defenses sense penalitzar el creixement i millora la resistència a patògens. En conjunt, l’article confirma que la inducció de resistència és un mecanisme robust, multifactorial i aplicable tant a agents biològics com a substrats orgànics, amb un alt potencial per reduir malalties en agricultura sostenible.
Quadre comparatiu: RSA vs. RSI en plantes:
| Aspecte | RSA — Resistència Sistèmica Adquirida | RSI — Resistència Sistèmica Induïda |
|---|---|---|
| Ruta hormonal principal | Àcid salicílic (AS) | Àcid jasmònic (AJ) i etilè (ET) |
| Tipus d’inductor | Patògens (fongs, bacteris, virus, nematodes, insectes biotròfics) | Microorganismes beneficiosos de la rizosfera (Trichoderma, Pseudomonas, etc.) |
| Mecanisme inicial | Resposta hipersensible (HR), esclat oxidatiu, mort cel·lular local | Priming: estat d’alerta sense activació constant de defenses |
| Senyalització sistèmica | AS i/o salicilat de metil que es desplaça pel xilema | Senyalització dependent d’AJ i ET; no activa proteïnes RP |
| Proteïnes implicades | Proteïnes relacionades amb la patogènesi (PR): glucanases, quitinases, etc. | No hi ha inducció de PR; activació de rutes alternatives |
| Tipus de patògens controlats | Sobretot biotròfics (virus, fongs biotròfics, alguns bacteris) | Sobretot necrotròfics i insectes herbívors |
| Durada de la resposta | Llarga (setmanes), sovint després d’una infecció local | Depèn de la persistència del microorganisme beneficiós |
| Cost metabòlic | Alt (activació directa de defenses) | Baix (activació només quan hi ha atac) |
| Exemples clàssics | Àcid salicílic, salicilat de metil, compostos anàlegs (INA, BTH) | Trichoderma asperellum T34, Pseudomonas fluorescens WCS417 |
| Efecte sobre el creixement | Pot penalitzar-lo si la resposta és sostinguda | Normalment neutre o positiu (eustrès) |
| Interaccions hormonals | Modulació per auxines, ABA, citocinines | Forta interacció amb AS (antagonismes i sinergies) |
| Aplicació agronòmica | Inductors químics, compostos orgànics, substrats que activen AS | Bioestimulants microbians, inoculants de rizosfera |