De l’article «Effects of Elevated CO2 on Nutritional Quality of Vegetables: A Review«, de Jinlong Dong, Nazim Gruda, Shu K Lam, Xun Li, i Zengqiang Duan, publicat a Frontiers in plant science.
A partir d’una meta-anàlisi de 57 estudis, l’article revisa com l’augment del CO₂ atmosfèric afecta la qualitat nutricional de les hortalisses. Els autors constaten que el CO₂ elevat incrementa diversos components relacionats amb el sabor i amb els compostos beneficiosos: fructosa, glucosa i sucres totals, així com la capacitat antioxidant, els fenols, els flavonoides, l’àcid ascòrbic i el calci, amb increments que van del 8 al 59% segons el paràmetre. Però alhora disminueixen les proteïnes, els nitrats i minerals com el magnesi, el ferro i el zinc. Per un altre costat, l’acidesa, els carotenoides, el licopè i altres pigments no mostren canvis significatius.
En general, les fulles mostren increments més marcats en sucres i antioxidants, mentre que les arrels i les tiges tendeixen a perdre més proteïna. Factors com la llum, la salinitat, la disponibilitat de nitrogen o l’ozó poden modular fortament la resposta: en alguns casos potencien l’acumulació d’antioxidants, i en altres la redueixen, fet que indica una sensibilitat elevada a l’entorn.
Els autors també analitzen com aquests efectes varien segons el tipus d’hortalissa i les condicions de cultiu. El text sintetitza els efectes en tres cultius concrets. En l’enciam, el CO₂ elevat sol augmentar els sucres i la capacitat antioxidant, tot i que la resposta dels compostos saludables és variable segons la varietat i les condicions de llum o salinitat. En el tomàquet, augmenten els sucres i l’àcid ascòrbic, mentre que el licopè mostra resultats inconsistents. En la patata, els efectes són més heterogenis: poden augmentar els sucres i el midó, però sovint disminueixen la proteïna i el zinc, amb implicacions per a la qualitat nutricional i de processament.