A partir del treball de final de grau: “Efecte de dos formulats bioestimulants en la producció i l’estat fisiològic de la carxofera ‘Blanca de Tudela’ al Baix Llobregat” (Xènia Vidal Pérez, ESAB‑UPC, 2020).
L’estudi avalua l’efecte de dos bioestimulants comercials (Bioestimulant UE – Basat en microorganismes) —un formulat de fongs micorrízics aplicat al sòl en forma de pastilla i un formulat amb Trichoderma spp. aplicat per via foliar— sobre la producció i l’estat fisiològic de la carxofera ‘Blanca de Tudela’ en condicions de camp al Baix Llobregat. L’assaig respon a la necessitat d’identificar alternatives sostenibles als fitosanitaris i d’abordar la variabilitat i les fisiopaties associades a la propagació per soca.
Els resultats mostren que cap dels bioestimulants incrementa la producció total de carxofa, però sí que modulen el vigor de la planta. Les plantes més vigoroses són més precoces, tot i que la producció acumulada al final de la campanya no difereix significativament entre nivells de vigor. Els paràmetres fisiològics analitzats (índex SPAD, rendiment del PSII i fIPAR) no indiquen millores en l’activitat fotosintètica associades als tractaments, suggerint que en absència d’estrès abiòtic o biòtic els bioestimulants no generen respostes fisiològiques detectables.
Tanmateix, al final del cultiu s’observa més colonització micorrízica en les plantes tractades, independentment del producte i del mètode d’aplicació, fet que confirma l’establiment dels microorganismes inoculats. L’autora destaca que, tot i que en altres cultius els fongs micorrízics i Trichoderma spp. han mostrat efectes positius sobre creixement i fisiologia, en aquest cas l’absència d’estrès i les particularitats de la gestió del conreu podrien haver limitat la resposta.
El treball conclou que els bioestimulants no incrementen la producció en condicions òptimes, però sí que poden tenir un paper rellevant en situacions d’estrès, especialment en cultius perennes com la carxofera, on la recerca és encara escassa. L’estudi aporta dades útils per a futures investigacions i obre la porta a explorar condicions ambientals i estratègies d’aplicació que puguin maximitzar el potencial d’aquests microorganismes.
| Aspecte | Bioestimulant 1 — Pastilla al sòl (micorrizes) | Bioestimulant 2 — Aplicació foliar (Trichoderma sp.) |
|---|---|---|
| Moment d’aplicació | En plantar la soca, col·locat al sòl sota l’esqueix | Dues setmanes després de plantar, aplicat amb barra |
| Tipus de microorganismes | Fongs micorrízics arbusculars | Trichoderma sp. (formulació comercial) |
| Objectiu principal | Afavorir la simbiosi radicular i millorar absorció de nutrients | Estimular vigor i defenses via colonització superficial i rizosfèrica |
| Efecte sobre la producció | Cap increment significatiu | Cap increment significatiu |
| Efecte sobre el vigor | Increment moderat del vigor en alguns blocs | Increment moderat del vigor, similar al tractament en pastilla |
| Precocitat | Les plantes més vigoroses (independentment del tractament) són més precoces | La precocitat depèn del vigor, no del producte |
| SPAD (clorofil·la) | Sense diferències significatives | Sense diferències significatives |
| Rendiment PSII (fluorescència) | Sense millora detectable | Sense millora detectable |
| fIPAR (intercepció de PAR) | Relacionat amb el vigor, no amb el tractament | Relacionat amb el vigor, no amb el tractament |
| Colonització micorrízica | Augment clar al final del cultiu | Augment clar, tot i no ser aplicat al sòl |
| Eficàcia comparada | No superior a l’aplicació foliar | No superior a la pastilla; efectes similars |
| Interpretació general | El producte s’estableix bé però no millora producció en absència d’estrès | El producte també s’estableix i tampoc millora producció |
| Limitacions observades | Possible manca d’estrès → poca resposta fisiològica | Idem; condicions de camp molt favorables |
| Potencial futur | Prometedor en condicions d’estrès abiòtic o biòtic | Prometedor en estrès i en cultius de llarga durada |