De l’article «La bioremediació«, de l’Anna Maria Solanas, publicat per l’IEC.
La bioremediació és l’ús de microorganismes per degradar contaminants en sòls, sediments i aigües subterrànies, especialment hidrocarburs, la tipologia de contaminants amb la qual s’ha mostrat més eficaç. Les estratègies principals són l’atenuació natural, la bioestimulació —aportant oxigen, humitat o nutrients— i el bioreforç, tot i que les soques de microorganismes inoculades sovint són menys competitives que les autòctones. Les aplicacions poden ser in situ, mitjançant pous d’injecció, o bé on site/ex situ, com el landfarming o les biopiles, que permeten controlar millor l’aireig i la disponibilitat de nutrients.
Els factors que condicionen la biodegradació inclouen l’estructura química del contaminant, la disponibilitat d’oxigen o acceptors d’electrons, el pH, la humitat i la presència de nitrogen i fòsfor. Els compostos biogènics són degradables, els hidrocarburs tenen degradabilitat variable i els xenobiòtics —especialment clorats— són recalcitrants. La proporció òptima de C:N:P per a soques degradadores d’hidrocarburs és d’aproximadament 150:10:4, atès que el seu rendiment és d’un 30 %. Per això els assaigs de tractabilitat són imprescindibles: cada sòl respon de manera diferent, i només aquests estudis permeten determinar si la bioremediació és viable i en quines condicions.
A Catalunya s’han dut a terme diverses proves pilot: a Lliçà de Vall, la bioventilació va eliminar entre el 84 i el 97 % dels hidrocarburs; a Callús, una biopila dinàmica va degradar creosota amb eliminacions gairebé totals dels HAP de tres anells i parcials dels de quatre i cinc; i en aigües subterrànies s’ha aplicat la desnitrificació per reduir nitrats.
L’article conclou que cal incorporar criteris toxicològics —no només químics— per determinar la recuperació real d’un sòl, atès que «considerar que un sòl no està descontaminat perquè la concentració residual d’algun hidrocarbur excedeix el valor estàndard […] no és científicament correcte». Tot i ser una tecnologia madura i sostenible, la bioremediació continua infrautilitzada i necessita més recerca per ampliar el ventall de contaminants tractables i reduir els temps de procés.