Article «Gestió sostenible del fòsfor en el conreu de l’arròs«, signat per Mar Català, Eva Pla, Andrea Bertomeu i Núria Tomàs, publicat el 26 de març de 2024 a Extensius.
L’assaig és un estudi comparatiu entre una estratègia sostenible de fertilització fosfòrica i l’estratègia estàndard aplicada habitualment al Delta de l’Ebre.
El fòsfor (P) és essencial per al desenvolupament radicular, la formació de tiges i panícules, la maduració en condicions de baixa temperatura i el desenvolupament del gra. En sòls inundats, la disponibilitat de P augmenta per processos físics, químics i microbiològics que redueixen el P fixat i n’incrementen la solubilitat. L’article subratlla que el P és un recurs no renovable, amb risc d’esgotament i amb impactes ambientals greus quan s’aplica en excés, especialment l’eutrofització de masses d’aigua.
L’estudi de l’IRTA compara dues estratègies en camps demostratius del Delta de l’Ebre:
- Estratègia sostenible: aplicació ajustada a la fertilitat real del sòl i a les necessitats del conreu.
- Estratègia estàndard: aplicació generalitzada a cobertora, independentment del nivell de P al sòl.
Els resultats agronòmics indiquen:
- Densitat de plantes i panícules: igual en ambdues estratègies.
- Índex NDVI: lleugerament superior en l’estratègia sostenible, suggerint millor estat nutricional.
- Rendiment en gra (kg/ha): sense diferències estadísticament significatives entre estratègies.
Les investigadores conclouen que l’estratègia sostenible manté el rendiment, redueix costos i minimitza el risc de contaminació. En sòls amb nivells alts de P, alguns agricultors podrien estalviar-se completament l’adobat fosfòric, evitant riscos ambientals i millorant la rendibilitat.