Del treball de final de grau «Efecte dels bioestimulants en la resistència a l’estrès hídric en enciam», del Joan Margarit Gonzàlez, publicat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Maig de 2024
El treball analitza l’efecte de dos bioestimulants obtinguts de biomassa de microalgues procedents del tractament d’aigües residuals, aplicats a un cultiu d’enciam de la varietat Maravilla. L’estudi es desenvolupa en tres fases: inicial, estrès hídric i recuperació, comparant plantes amb reg i sense reg, i tres tractaments (extracció física, extracció química i control). Es mesuren contingut de clorofil·la, eficiència fotosintètica, taxa de transport d’electrons, pes fresc, pes sec i contingut relatiu d’aigua. En la fase inicial gairebé no hi ha diferències entre grups. Durant l’estrès hídric, les plantes sense reg mostren més clorofil·la, i el tractament d’extracció química incrementa l’eficiència fotosintètica, la taxa de transport d’electrons i el pes sec. El pes fresc i el contingut d’aigua són més elevats en plantes amb reg. En la fase de recuperació, el reg torna a augmentar pes fresc i contingut d’aigua, mentre que la taxa de transport d’electrons és superior en plantes que havien estat sense reg.
A la collita, el factor determinant és el règim de reg: les plantes regades presenten un pes fresc superior, mentre que els bioestimulants no generen diferències significatives en el rendiment final. En conjunt, els resultats indiquen que els bioestimulants, especialment els obtinguts per extracció química, poden millorar alguns paràmetres fisiològics en condicions d’estrès hídric, tot i que no es tradueixen necessàriament en un augment del pes final de la planta. El treball conclou que aquests tractaments podrien ser útils en cultius amb menor disponibilitat d’aigua, i que caldria ampliar l’estudi a altres espècies vegetals per avaluar-ne la consistència.