De l’article «Avenços recents en el seguiment de variables ambientals per a l’anàlisi de la resiliència dels agroecosistemes i la gestió sostenible dels recursos naturals«, de Nunzio Romano, Rita Deiana, Chiara Romano i Paolo Nasta, publicat a Quaderns Agraris 56-57 (2024-2025), p. 31–57, amb contribucions de la Universitat de Nàpols Federico II, la Universitat de Pàdua i la Universitat de Barcelona.
Aquest article revisa els desenvolupaments recents en el monitoratge ambiental aplicat als sistemes agrícoles i forestals, amb especial atenció a les regions mediterrànies sotmeses a estrès hídric, pressions climàtiques i canvis accelerats en l’ús del sòl. L’article destaca la necessitat d’integrar mesures a múltiples escales, des de sensors capacitatius enterrats que registren contingut d’aigua, temperatura i conductivitat elèctrica del sòl, fins a sistemes de neutrons còsmics capaços d’estimar la humitat mitjana d’àrees de 20–25 hectàrees. Aquestes mesures locals es combinen amb observacions remotes mitjançant drons i satèl·lits, que permeten caracteritzar l’estat hídric de la vegetació i la dinàmica superficial del territori. La integració d’aquestes fonts de dades millora la capacitat de detectar canvis en la disponibilitat d’aigua, l’efecte de les pràctiques agronòmiques i la resposta dels ecosistemes davant pertorbacions naturals i antròpiques.
L’article contextualitza aquests avenços dins del concepte de zona crítica terrestre, que abasta des dels aqüífers fins a la baixa atmosfera i inclou el sistema sòl-vegetació. Els observatoris agroambientals emergeixen com a infraestructures essencials per generar sèries temporals llargues i dades integrades sobre processos hidrològics, biogeoquímics i ecològics. El cas de l’observatori agroambiental de la conca de l’Alento, al sud d’Itàlia, exemplifica un sistema complet de monitoratge que combina sensors terrestres, estacions meteorològiques, piezòmetres, mesures d’escorrentia i teledetecció. La conca, d’uns 400 km², inclou preses destinades a usos hidroelèctrics, agrícoles i potables, i forma part del programa UNESCO-HELP. Aquest observatori permet analitzar la resiliència dels agroecosistemes mediterranis davant sequeres prolongades, descens dels nivells freàtics, intrusió salina en zones costaneres i degradació de les aigües subterrànies.
| Àmbit | Variables clau | Tecnologies i sensors | Escala de mesura | Aplicacions principals |
|---|---|---|---|---|
| Sòl | Humitat, temperatura, conductivitat elèctrica | Sensors capacitatius enterrats | Puntual (perfil del sòl) | Reg de precisió, detecció d’estrès hídric, seguiment de processos hidrològics |
| Sòl (àrea extensa) | Humitat mitjana del sòl | Cosmic-ray neutron sensor (CRNS) | 20–25 ha (diàmetre ~600 m) | Avaluació regional de disponibilitat d’aigua, calibració de models hidrològics |
| Vegetació | Estrès hídric, vigor, estat fenològic | Drons (UAS) amb sensors òptics i tèrmics | Parcel·la / explotació | Monitoratge de cultius, detecció precoç d’estrès, suport a decisions agronòmiques |
| Atmosfera | Precipitació, temperatura, vent, radiació | Estacions meteorològiques | Local / conca | Anàlisi climàtica, gestió de recursos hídrics, predicció d’episodis extrems |
| Aigües superficials | Cabals, escorrentia, qualitat | Aforadors, sondes multiparamètriques | Conca hidrogràfica | Gestió de preses, prevenció d’inundacions, balanç hídric |
| Aigües subterrànies | Nivell freàtic, qualitat | Piezòmetres, sensors químics | Aqüífer / conca | Control de descens freàtic, intrusió salina, contaminació agrícola |
| Teledetecció orbital | Humitat superficial, cobertes del sòl, vigor vegetal | Satèl·lits d’observació terrestre | Regional / mediterrani | Seguiment de sequera, canvis d’ús del sòl, calibració de models |
| Geofísica | Estructures del subsòl, jaciments arqueològics | Tomografia elèctrica, georadar | Puntual / parcel·la | Compatibilització entre patrimoni i gestió agrària, diagnosi del subsòl |
| Modelització | Flux d’aigua, balanç hídric, resiliència | Models hidrològics i ecohidrològics | Conca / regió | Predicció d’impactes climàtics, suport a polítiques de gestió |
| Observatoris agroambientals | Integració de totes les dades anteriors | Xarxes de sensors + teledetecció + sèries temporals | Multiescala | Avaluació de resiliència, serveis ecosistèmics, gestió sostenible de recursos |
El text identifica els principals reptes de la regió mediterrània: augment de la demanda d’aigua per a regadiu i ramaderia, intensificació agronòmica, abandonament de zones de muntanya amb expansió forestal i increment de contaminants emergents, com disruptors endocrins i residus d’antibiòtics. S’hi destaca la necessitat de mapes d’indicadors de resiliència i de mesures d’adaptació al canvi global, així com el paper creixent de les solucions basades en la natura, com el biocarbó, la bioenginyeria i la gestió forestal orientada a la conservació del sòl i l’aigua. Finalment, l’article presenta aplicacions geofísiques en contextos rurals amb jaciments arqueològics, mostrant com tècniques com la tomografia elèctrica o el georadar poden complementar el monitoratge ambiental i aportar informació rellevant per a la gestió del territori.