Estudi de la viabilitat agronòmica de la quinoa a la vall d’Alinyà

Estudi de la viabilitat agronòmica de la quinoa a la vall d’Alinyà

Treball de fi de grau «Estudi de la viabilitat agronòmica i ambiental del conreu de la quinoa a la vall d’Alinyà«, elaborat per Edwin Alejandro Baca, Elisenda Bea, David Cabau, Òscar López i Alejandra Romeral. UAB. 2015

L’estudi sobre la viabilitat agronòmica i ambiental del cultiu de la quinoa a la vall d’Alinyà (Alt Urgell), per avaluar la viabilitat potencial, analitza la capacitat d’adaptació d’aquest pseudocereal en un entorn pirinenc amb característiques climàtiques i fisiogràfiques similars a les dels Andes. A partir de dades experimentals obtingudes en tres parcel·les situades entre 1040 i 1631 metres d’altitud, es van avaluar variables de creixement, estat fenològic, afectacions biòtiques i condicions ambientals, complementades amb una anàlisi cartogràfica detallada dels factors limitants del territori.

quinoa nestorin 1

Els resultats mostren que la quinoa presenta un desenvolupament òptim entre els 582 i els 1400 metres d’altitud, en pendents inferiors al 15% i amb temperatures mínimes compreses entre aproximadament -0,2 i 4,6 °C. L’altitud i les baixes temperatures nocturnes condicionen la maduració del gra, especialment en cotes elevades, on s’observa menor alçada de les plantes i panotxes més curtes. El vent és un altre factor crític, ja que provoca inclinació o tombament de les plantes en parcel·les exposades, especialment a partir de la tardor.

Les principals afectacions biòtiques identificades són el míldiu, diverses espècies d’àfids i coleòpters —entre els quals destaca l’escarabat de la patata—, que afecten sobretot els primers estadis del cultiu. Tanmateix, el problema més greu és la predació per aus, especialment el pinsà comú, que pot comprometre greument el rendiment, amb afectacions que superen el 60% en algunes parcel·les. La morfologia de la panotxa influeix en aquesta vulnerabilitat: les varietats de panotxa compacta pateixen menys danys que les de panotxa laxa.

L’anàlisi cartogràfica indica que la vall disposa d’un nombre considerable de parcel·les potencialment aptes per al cultiu, especialment al sector central i occidental, sempre que la sembra es realitzi entre abril i octubre per evitar gelades i episodis de vent intens. Finalment, l’estudi de la petjada de carboni mostra que la producció local de quinoa podria reduir significativament les emissions associades respecte a la importació des del Perú, amb estalvis que oscil·len entre el 21% i el 92% segons el nivell de fertilització utilitzat.

En conjunt, la investigació conclou que la quinoa pot esdevenir un cultiu viable a la vall d’Alinyà si es gestionen adequadament els factors limitants —especialment la predació per aus, les baixes temperatures i el vent— i si s’optimitza el calendari de sembra. L’estudi aporta una base sòlida per a futures proves agronòmiques i per a la possible implantació d’un cultiu de proximitat amb avantatges ambientals clars.