Estudi de cultius captadors per l'extracció dels nutrients excedentàris del sòl.

De l’assaig «ESTUDI DE CULTIUS CAPTADORS PER L’EXTRACCIÓ DELS NUTRIENTS EXCEDENTARIS DEL SÒL I APROFITAMENT COM ADOB VERD (INCREMENTAR-NE LA MATÈRIA ORGÀNICA)», del Rubèn Masnou Ribas, per a Agrocat.
L’objectiu de l’estudi és conèixer l’eficiència mediambiental i agronòmica de l’ús dels cultius captadors de nitrógen.
Als secans de la Catalunya central, com en altres zones on es conrea cereal d’hivern, en cas de sòl sense cultiu a l’estiu i tardor, sovint els ramaders aprofiten per fer aplicacions de purins. En aquest sòl sense conreu i/o amb purins, es perd la major part del nitrogen amoniacal per lixiviació o per evaporació. En el cas de drenatge, el nitrogen es mou cap a nivells freàtics, o als recs i rieres, perjudicant al medi ambient.
La cooperativa Agropecuària Catalana, Agrocat, ha dut a terme un estudi amb conreus captadors de nitrogen per a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes i de les explotacions agrícoles. Aquest projecte vol analitzar si la implantació de cultius captadors de nitrogen, intercalada entre els cultius de cereal d’hivern, podria evitar o minimitzar les pèrdues per lixiviació del nitrogen romanent al sòl desprès del conreu principal i/o l’aplicació de purins.
Els conreus captadors absorbeixen una part del nitrogen inorgànic del sòl per desenvolupar-se, alhora que protegeix el sòl de fenòmens erosius i la crosta de sòl, i milloren l’hàbitat de la microfauna del sòl. Han de ser de creixement ràpid i amb baixos requeriments hídrics, no precisar atenció agronòmica, estar ben adaptats a la climatologia de la zona i presentar altes taxes d’extraccions de nitrogen. També han de ser conreus no productius, que se segaran abans d’arribar a la floració, per incorporar al sòl en forma d’adob verd per incrementar els nutrients de cara al conreu principal que es sembrarà a continuació.

Entre altres possibilitats (Raigràs, colza farratgera, mostassa blanca, civada negra, i nap farratger), s’escolliren la mostassa i el nap, per comparar-ne els resultats, i fent l’experiència en tres camps, es dissenyà segons el següent calendari:

 

1 – Aplicació de purins a mitjans del mes de juliol, i posterior anàlisi del sòl per saber la composició i contingut de nutrients del sòl.

2 – Sembra dels conreus captadors immediatament després de l’aplicació del purí (finals de juliol), en aquest cas mostassa blanca i nap farratger, i seguiment del seu creixement.

3 – Mostreig i anàlisi de la part vegetal dels cultius i del sòl, per saber les extraccions de N realitzades pels cultius i el romanent de N contingut en el sòl; i incorporació dels conreus per el seu aprofitament com adob en verd.

4 – Valoració dels resultats obtinguts i conclusions.

Un cop finalitzat l’assaig, les extraccions de nutrients dels dos cultius estudiats han sigut:

    kg N Total/ha kg P2O5 Total/ha kg K2O Total/ha
Mostassa fulla (camp dalt) 144,44 57,91 192,36
fulla (camp mig) 185,36 44,47 297,99
Nap fulla+nap (camp baix) 92,13 45,68 160,35

 
I les conclusions del estudi són:

. El nap farratger és una espècie més extractiva que la mostassa blanca, i el seu cost d’implantació d’uns 95 €/ha, és lleugerament més econòmic.

. Els cultius captadors d’estiu ajuden a extreure els nutrients residuals del sòl, tenen una alta producció vegetal que protegeix el sòl de l’erosió, competeixen amb la proliferació de possibles males herbes, i a més es poden incorporar al sòl per augmentar-ne la seva matèria orgànica, i recuperar així els nutrients en formes més estables.

. La seva implantació s’ha de considerar com un cost inicial per l’explotació, però en forma d’inversió de futur en la conservació i millora dels nostres sòls i cultius.

. HIPÒTESIS PRÀCTIQUES:

LLAURAR-LO en el cas de sòls pobres i amb poc contingut de matèria orgànica.

PASTURAR-LO en el cas de sòls amb alt contingut de nutrients resultants, i amb possibilitat de bestiar de pastura propers a la zona.

EXTREURE’L en el cas de sòls amb alt contingut de nutrients i amb la possibilitat d’aprofitament com a biomassa o com a farratges complementaris (nap farratger), en el cas de demanda de mercat proper a la zona.