El declivi dels insectes

D’articles d’aquest blog, i els següents articles “The Insect Apocalypse Is Here“, de la Brooke Jarvis, publicat al New York Times, https://www.ara.cat/dossier/papallones-regressio-Catalunya_0_2206579391.html“El 70% de les papallones estan en regressió a Catalunya”, del Xavier Pujol, publicat a l’Ara, i “Worldwide decline of the entomofauna: A review of its drivers”, de FranciscoSánchez-Bayo, i Kris A.G.Wyckhuys, publicat a Biological conservation.

En un apunt del blog del 2017 es comentava l’enorme declivi , fins al 75% de la massa entre el 1989 i el 2016, dels insectes en els parcs naturals alemanys: «More than 75 percent decline over 27 years in total flying insect biomass in protected areas». Els investigadors alemanys constataven que la pèrdua de la diversitat i l’abundància d’insectes provoqui efectes en cascada a les xarxes alimentàries i que posin en perill els serveis dels ecosistemes. La nostra comprensió de l’abast i les causes subjacents d’aquesta disminució es basa només en l’abundància d’espècies individuals o grups taxonòmics, en lloc de canvis en la biomassa dels insectes, que és més rellevant per al funcionament ecològic.

Posteriorment també es va esmentar al blog l’efecte dels fungicides sobre la població d’abelles: «Relació entre fungicides i disminució de les poblacions d’abelles i abellots». S’indicava que la caiguda generalitzada de les abelles i altres pol·linitzadors (fins a la meitat de la pol·linització és realitzada per espècies silvestres) pot arribar a afectar el 75% dels conreus per a alimentació. Alguns plaguicides (com ara els neonicotinoides, en procés de prohibició arreu, atès que s’ha vist que s’acumulen al terreny i són consumides per tota mena d’insectes), la destrucció dels hàbitats, les malalties i el canvi climàtic estan implicats en les disminucions de les poblacions, però s’ha investigat poc sobre la complexa qüestió de quins factors causen més dany

O per exemple, la interacció dels plaguicides amb la biologia dels individus, com ara mostra la primera anàlisi a gran escala als EEUU, segona la que els fungicides comuns són el factor més important relacionat amb les disminucions de les poblacions d’abellots. Els fungicides en general i, entre ells el clortalonil* (àmpliament emprat als EEUU), s’han mostrat com els factors o agents més importants en el declivi de les poblacions, per causa d’algun tipus d’interacció amb el nosema, potser per afectar negativament a microbis digestius beneficiosos. Aquesta capacitat d’alterar els cicles biològics i accentuar malalties explicaria la raó de l’efecte epidèmic sobre insectes que viuen a reserves naturals.

Altrament, hom es fixa exclusivament en les matèries actives que poden ser nocives per a les abelles o altres insectes, però cal considerar que els adjuvants poden tindre també un efecte molt poderós. Com s’indicava a l’entrada del blog «Adjuvants and Safety Profile of Commercial Pesticides», els adjuvants també poden ser tòxics per si mateixos i s’han reportat nombrosos efectes negatius sobre la salut en humans i en el medi ambient. S’han descrit nombrosos efectes tòxics en humans i en el medi ambient. Per exemple, pel que fa als insecticides neonicotinoides, els tensioactius organosilitats són polímers basats en silici que modifiquen la tensió superficial de les cèl·lules vegetals i les cutícules d’insectes per augmentar la penetració dels ingredients actius, i poden constituir fins a un 2% de la fórmula plaguicida. Diversos estudis han revelat els profunds efectes sobre les abelles, des de toxicitat aguda fins a deficiències en l’aprenentatge olfactiu.

La disminució de la població d’insectes té un efecte directe sobre la resta dels ecosistemes, els peixos tenen menys efímeres per menjar, i a Europa, en només tres dècades han desaparegut la meitat d’ocells dels terrenys de cultiu. I això sense considerar l’efecte sobre la pol·linització de plantes conreades i salvatges. La manca de fruits salvatges afecta directament nombroses altres espècies.

Es pot esmentar un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences, titulat Krefeld arriba a Puerto Rico, amb dades comparatives entre els 70 del segle passat i la dècada actual. Es constata que ara hi ha entre 10 i 60 vegades menys de biomassa d’artròpodes que 40 anys enrere. I aquestes disminució afecta tot l’ecosistema, amb greus davallades en el nombre de llangardaixos, ocells i granotes. L’estudi parlava d’una “cascada tròfica des de baix i la consegüent destrucció de la xarxa tròfica forestal”.

Pel que fa a Catalunya, des de fa 26 anys, en Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, coordina un programa de seguiment de papallones a llarg termini (Catalan Butterfly Monitoring Scheme). Segons les seves dades, un 70% de les espècies han patit una regressió a Catalunya. En termes de biomassa s’ha perdut un 10% per dècada aquests últims 30 anys.

A més d’aspectes com els plaguicides i el canvi climàtic (a Catalunya, la combinació de temperatures altíssimes i llargs períodes sense precipitacions té un gran impacte sobre els insectes), les pràctiques agrícoles són un factor important, per exemple si s’abandonen camps, que passen a ser ocupats per boscos. Altrament, en cas dels camps petits, hi ha més marges, i amb ells més plantes ruderals, males herbes i desnivells que aporten protecció, refugi i alimentació als insectes.

En aquest sentit, es pot esmentar les iniciatives per permetre/conrear plantes atractives per les abelles, esmentades en dues entrades del blog «Weeds for bees?», i «Liste de plantes attractives pour les abeilles» , a les que caldria sumar iniciatives governamentals, en les que es dissenyés una estratègia d’espais naturalitzats entre els conreus que en mitigués l’efecte d’aquests.